Tag Archives: valors

Crònica de la conferència de LLuís Sáez

El passat dissabte 12 de maig, a l’Orfeó Popular Olotí va tenir lloc una interessant xerrada intitulada “Valors tous en temps durs. Evolució dels valors dels catalans 1990-2010” . L’acte, que va ser organitzat per l’Institut d’Estudis Socials de la Garrotxa, va comptar amb la ponència del Sr.Lluís Sáez, sociòleg i professor d’ESADE, d’ESRP i de la UAB.

A l’acte, Lluís Sáez va explicar els principals resultats d’una recent investigació sociològica sobre els valors dels catalans, resultat de les dades que es desprenen de l’Enquesta Europea de Valors. El ponent, coautor del llibre intitulat “Valors tous en temps durs” publicat recentment per l’editorial Barcino, va oferir una acurada radiografia de quins són els valors, actituds i raonaments de la societat catalana actual entorn de qüestions com la família, el treball, l’associacionisme o la política.

El període de temps analitzat, una dècada, va permetre a Lluís Sáez esbossar un interessant estudi comparat i detectar canvis de tendència rellevants. A grans trets, i segons es desprèn de l’Enquesta Europea de Valors, la societat catalana del 2009 és més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica. És, també, més lliure i més exigent, i continua en ple procés d’autoafirmació identitària com a poble. Però, per damunt de tot, és una societat personalitzada i en procés creixent d’individualització. També és una societat no exempta de problemes, com el creixement de grups que han malentès aquest individualisme des de l’egocentrisme hedonista, el presentisme i la irresponsabilitat. Per això, Lluís Sáez va defensar la conveniència de promoure la conciliació dels valors individuals, cada vegada més arrelats entre els joves, amb els valors col·lectius. Així, en qüestions com ara l’associacionisme català, Lluís Sáez va advertir que malgrat que s’hagi duplicat amb relació a l’any 2000, es detecta una clara tendència a la baixa del voluntariat. Segons el ponent, els estudis posen de manifest un augment significatiu de les associacions professionals o de defensa de causes postmodernes que conviu, alhora, amb una significativa davallada d’associacions més tradicionals com ara les religioses, els partits polítics o els sindicats. Entre els més joves, s’aprecia un associacionisme clientelar més passiu, que va en augment en aquelles associacions que funcionen amb controls i estructures més jeràrquiques.

El ponent va concloure l’acte esbossant els reptes que plantegen aquests nous escenaris, marcats per un excés d’individualisme i la necessitat de promoure l’educació en valors col·lectius.

Anuncis

%d bloggers like this: